Consells per a les famílies

1.      Procurar motivar a la Maria i el Joan per a la realització d’alguna activitat extraescolar, principalment de caràcter grupal per la pràctica de les seves habilitats socials,  organitzant el seu temps lliure i rescatant aquelles coses que a ella li agraden més de fer (música, dibuix, esport, dansa...). Això l’ajudarà a fer amics i a practicar la comunicació. Si es tracta d’alguna activitat física, s’hi pot sentir molt a gust.

2.      La Maria i el Joan tot tenen una amplia gama d’actituds positives i capacitats. És important no perdre això de vista i recordar que necessiten jugar, enfadar-se, reconciliar-se, experimentar... en definitiva, viure una infància plena.

3.      La família és el context més proper i més natural dels alumnes, i per aquest motiu disposen d’un gran potencial comunicatiu per explorar mitjanant la relació ja sigui dins mateix de l’espai familiar o amb altres famílies, i d’aquesta manera ajudar-los a comunicar-se.

4.      S´ha d´utilitzar molt els reforços positius, en un exercici de fer-los sentir més segurs, i de la mateixa manera, deixar-los escollir i prendre decisions dins l’àmbit domèstic que poden fer-los més autònoms.

5.      La família ha de recolzar la consecució dels objectius del programa d'intervenció, sobretot aquells destinats a la millora de la comunicació i la socialització.

6.      És important treballar les activitats d´adquisició  d´habilitats socials a través de les activitats proposades en col.laboració amb la familia que impliquin relacionar-se amb altres famílies, veïns, amics...

7.      Les experiències d'oci han de ser riques i variades per a no caure en la monotonia i ajustar-se al ritme maduratiu dels alumnes. Serà important satisfer gustos, interessos i inquietuds dels alumnes.

Pensem que és important recordar a les famílies la necessitat que oferisquen afecte incondicional als fills i filles i, al mateix temps mantinguen un equilibri amb la posada en marxa de normes clares. Per tant, el paper de la família és insubstituïble i s'han d'oferir orientacions per a exercir amb seguretat el seu paper.

Recordar que l'educació perfecta no existix, sobretot si la considerem com un conjunt de normes utilitzades com una recepta. A més, no hi ha un xiquet o xiqueta igual a un altre, ni tan sols en la mateixa família, així que més que “fórmules màgiques”, podem disposar de guies per a orientar-nos en situacions diverses.

En l'educació quotidiana dels fills és important ser espontanis. La intuïció és necessària perquè són les famílies els que coneixen millor als seus fills i filles i el mode d'ajudar-los. En este sentit, l'empatia permet entendre els motius que tenen per a actuar en una determinada situació i, des d'ací, se'ls pot ensenyar, per exemple, a saber posar-se en el lloc del un altre.

La coherència també és important (un ha de creure allò que vol ensenyar), ja que la contradicció entre el que es diu i el que es fa invalida La norma. Per a això, les famílies han d'actuar amb seguretat i sense contradiccions, sobretot amb un estil de comportament amb què els fills i filles s'identifiquen i imiten. No es tracta d'ensinistrar-los o convertir-los en quelcom que desitgem, sinó que es tindrà més èxit si s'els ajuda a descobrir les seues capacitats, personalitat...

Quan es parla d'estil educatiu assertiu, es vol dir que les relacions familiars estan presidides pel respecte mutu i la cooperació. Els pares i les mares consideren que es poden equivocar en les decisions com qualsevol ser humà. Busquen i potencien que els fills i filles puguen aprendre autònomament i que traguen el millor de si.

 

Les característiques principals d'este estil són:

 

- Posar normes clares i adequades a l'edat

- Fer ús del reforç verbal positiu

- Estimular l'autonomia i independència

- Usar el diàleg i la negociació

- Ensenyar a dir que “no”

- Potenciar el valor d'un mateix (autoestima)

- Transmetre el sentit de la responsabilitat

- Ensenyar a prendre decisions

- Potenciar la socialització

- Mostrar respecte a les normes

 

Les famílies que desenrotllen un estil educatiu assertiu ensenyen als seus fills el sentit de responsabilitat perquè assumisquen les conseqüències dels seus actes. Els induïxen habilitats socials de treball en equip i, així, aprenen actituds de cooperació, de presa de decisions i respecte per les regles. Tot això basat en el suport afectiu i la confiança mútua.