Conclusions

Després del temps dedicat a este projecte d'acompanyament als alumnes Maria i Joan, podem constatar que per a treballar i desenrotllar amb amplitud els àmbits en què han presentat majors llacunes, Habilitats socials, haguérem requerit major temps de què hem disposat. Al començament del projecte hem constatat que les necessitats cognitives dels nostres alumnes requerien suport i reforç educatiu, ens referim a les matèries instrumentals (Matemàtiques i Llengua). Després d'entrevistar-nos diverses vegades amb els alumnes, les famílies, les tutores i els docents que treballaven diàriament amb els alumnes, arribem a la conclusió que, a causa de les seues característiques especials, el més convenient per a ells seria plantejar un acompanyament en què les habilitats socials pogueren formar part de les tasques que habitualment desenrotllen tant en l'aula, com a casa amb les famílies, de manera que pogueren servir d'estímul cap a la resta de tasques que desenrotllen en l'aula.

               

En el nostre cas, en el nostre projecte, proposem que el treball amb Maria i Joan en habilitats socials siga l'element motor, l'element impulsor i motivador per a la millora de la seua relació amb la resta de companys i la millora del seu rendiment acadèmic.

En diferents reunions amb els docents i tutores de Maria i Joan ens plantegem fins que punt estes habilitats socials es poden educar o inculcar en alumnes com els nostres que presenten un maneig emocional més deficitari que la resta de companys d'aula, en un moment en què molts dels pares i docents considera bàsic el domini d'estes habilitats per al desenrotllament evolutiu i socioemocional dels seus fills i alumnes.

Les diferents reunions mantingudes al llarg d'este període amb docents i famílies han servit també per a aclarir i coordinar aspectes relacionats amb la manera i forma d'introduir les activitats per a la millora de les habilitats socials en l'aula. No ho hem plantejat com dos alumnes que de forma separada treballen individualment este tipus d'activitats, sinó que la proposta ha sigut fer participe al grup aula en la majoria d'estes activitats.

 

Hem comptat amb la inestimable ajuda de les tutores que han aportat la seua valoració inicial en cada un dels casos, així com la descripció de l'evolució que en els diferents àmbits amb treballat els nostres alumnes Maria i Joan.

 

 

Hem de tindre present que en la majoria de les ocasions les puntuacions obtigudes pels alumnes no sempre arrepleguen el grau de participació i implicació dels alumnes, l'atenció prestada en l'aula o inclús la predisposició cap a l'aprenentatge.

 

Les activitats exercides per Maria i Joan les valorem de forma positiva quant a l'adaptació social i acadèmica, ja que hem observat que, en certa manera, han facilitat la reflexió i el pensament. Este treball escolar i el desenrotllament de les mencionades activitats han requerit i necessitat  l'habilitat d'emprar i regular emocions per a facilitar el pensament, incrementar la concentració, controlar la conducta impulsiva així com, en algunes ocasions, reduccions dels nivells i condicions estressants. Observem que s'ha produït un increment en la motivació intrínseca dels alumnes per a realitzar el seu treball escolar.

Creiem interessant destacar que per a facilitar la interacció social i la millora d'habilitats socials es requerix potenciar i establir relacions amb iguals i professors, per això pensem que per a millorar la comunicació i les relacions, les habilitats emocionals juguen un paper crucial en la facilitació d'esta interacció social.

Els efectes específics o beneficiosos de l'educació de les habilitats socials comporten resultats com ara (Vallés & Vallés, 2000):

a) Millora de l'autoestima i l'autoconcepte que repercutix en el nivell de les habilitats socials i en les relacions interpersonals satisfactòries,

b) Menor conducta antisocial o socialment desordenada i disminució de pensaments autodestructius disminució en l'índex de violència i agressions,

c) Menor nombre d'expulsions de classe, menor risc d'inici en el consum de drogues, millor adaptació escolar, social i familiar, i

d) Millora del rendiment acadèmic.

 

En el cas que ens ocupa, podem afirmar que s'ha produït una millora molt sensible del rendiment acadèmic d) en les matèries de llengua en el cas Maria i de Matemàtiques en el cas de Joan. Esta millora està motivada per l'interés mostrat pels dos alumnes, per la introducció i proposta d´activitats en habilitats socials, i per les tutores, ja que s'ha notat la implicació personal desenrotllada per estes.

Un aspecte satisfactori ha sigut la millora temporal de les relacions interpersonals a) amb els companys d'aula. Aspecte que es veu reflectit en les relacions que ara mantenen els dos alumnes. En algunes de les activitats Maria i Joan han tingut l'opció de poder realitzar les activitats de forma monitoritzada. Amb Joan no va haver-hi problemes, la col·laboració oferida pels dos companys que es van oferir de forma voluntària per a ajudar en diferents ocasions al Joan va ser molt positiva, ja que, encara que al principi es van produir discrepàncies es van solucionar de forma efectiva. No va succeir el mateix amb la monitorització que va rebre Maria fins amb tres companyes diferents. Les dos primeres que van estar en un principi ajudant-la no van aconseguir connectar de forma positiva, i es van produir baralles i fortes discussions, no així amb la tercera, que va assumir les diferències millorant així la relació i la seua comunicació en el desenrotllament de tasques diàries. 

                                

Hem de recordar que l'aprenentatge de les habilitats emocionals comença a casa i els xiquets entren en el sistema educatiu amb diferents nivells emocionals. Per esta raó, el docent s'enfronta no sols a ensenyar sinó, en molts casos, a transformar les capacitats emocionals o les deficiències afectives (Extremera i Fernández- Berrocal, 2004) dels seus alumnes. Com a conseqüència, cada vegada és més necessari desenrotllar les competències emocionals del professorat no sols per a afavorir l'aprenentatge de l'alumnat, sinó també a fi de promoure el seu benestar i rendiment laboral (Palomera, Fernández-Berrocal i Brackett, 2008).

Juana, la meua tutora, i Psicòloga del centre social “Gastón Castelló” Ayuntament d´Alacant, des del moment que vaig començar les pràctiques va fer el màxim posible per integrar-me en el centre social de la manera més natural possible. Considere que esta ràpida integració en el centre va facilitar la relació i comunicació amb la resta de professionals que formen part del mateix (Psicòlogues, Treballadores socials i Educadores). La meua tutora m'ha orientat en tot moment en la presa de decisions, en les dificultats i les solucions que han anat sorgint al llarg del projecte. També m'ha ajudat en l'elecció d'estratègies i tècniques per a treballar amb els alumnes, així com en les entrevistes i materials utilitzats amb les famílies. En tot moment la comunicació amb la meua tutora ha sigut satisfactòria i altament estimulant.

 

M'ha paregut que la tutoria en pràctiques és un element bàsic per a l'acostament i aprenentatge de la professió, en les seues distintes formes (acadèmica, personal i professional) totes elles complementàries. Pense que ha sigut una activitat de caràcter formatiu que incidix en el desenrotllament integral dels estudiants universitaris en la seua dimensió intel·lectual, acadèmica, professional i personal; esta activitat s'exercix al llarg d'un semestre, i personalment, pense que ha propiciat i facilitat el procés maduratiu, a través del qual la meua tutora m'ha facilitat l'obtenció i processament de la informació correcta sobre els casos treballats i el seu entorn, dins d'uns plantejaments intencionals de presa de decisions raonades.

Seria convenient que els esforços de futurs treballs i projectes se centraren a desenrotllar programes que permeten desenrotllar prompte les habilitats socials en els estudiants d'Educació Infantil i Primària, no hem d'oblidar el paper de l'entorn escolar, que es configura com un espai molt important de socialització; el paper i protagonisme necessari del professor com a educador social i comunicador d'habilitats socials ja que es convertix en el referent de l´alumne quant a actituds i comportaments, i un tercer aspecte crucial, és el que a assenyalat Terol (2000), que fa referència a factors que dificulten la situació, com el buit de formació del professorat i finalment, la falta de materials aplicables en l'aula.

Alguns dels programes relacionats amb la millora d'habilitats socials que s'han publicat a Espanya, i ens pareixen interessants, són els següents:

-         Programa S.I.C.L.E. (Vallés, 1999)

-         Programa d'Educació Emocional (Traves-te, 1999)

-         Desconeix-te a tu mateix (Güell i Muñoz, 2000)

-         Programa per al desenrotllament i millora de la intel·ligència emocional (Espill, García-Salmons, Vicente, 2000)

-         Programa “Sentir i Pensar” d'intel·ligència emocional (Ibarrola i Delfo, 2003)

La majoria d'estos programes contenen activitats dirigides a l'adquisició de consciència sobre les habilitats socials, les emocions i el control de les mateixes, així com a incrementar l'autoestima dels estudiants i a ampliar el seu repertori d'habilitats de solució de problemes. Per això, seria convenient orientar futurs projectes cap als beneficis potencials de la inclusió de les habilitats socials de forma regulada en el sistema escolar, en forma de programes d'entrenament, que permeten la prevenció de problemes escolars diversos als que subjau un clar dèficit en habilitats emocionals, sense oblidar el paper fonamental de la família en tot este procés (Jiménez & López-Zafra, 2007).

 

És necessari desenrotllar programes que impliquen al professorat de manera que puguen completar la seua formació en habilitats socials i tindre els recursos necessaris per a afrontar els esdeveniments estressants que tenen lloc durant l'exercici de la seua labor professional.