Conclusions

Després del temps dedicat a este projecte d'acompanyament als alumnes Maria i Joan, podem constatar que per a treballar i desenrotllar amb amplitud els àmbits en què han presentat majors llacunes, Habilitats socials, haguérem requerit major temps de què hem disposat. Al començament del projecte hem constatat que les necessitats cognitives dels nostres alumnes requerien suport i reforç educatiu, ens referim a les matèries instrumentals (Matemàtiques i Llengua). Després d'entrevistar-nos diverses vegades amb els alumnes, les famílies, les tutores i els docents que treballaven diàriament amb els alumnes, arribem a la conclusió que, a causa de les seues característiques especials, el més convenient per a ells seria plantejar un acompanyament en què les habilitats socials pogueren formar part de les tasques que habitualment desenrotllen tant en l'aula, com a casa amb les famílies, de manera que pogueren servir d'estímul cap a la resta de tasques que desenrotllen en l'aula.

               

En el nostre cas, en el nostre projecte, proposem que el treball amb Maria i Joan en habilitats socials siga l'element motor, l'element impulsor i motivador per a la millora de la seua relació amb la resta de companys i la millora del seu rendiment acadèmic.

En diferents reunions amb els docents i tutores de Maria i Joan ens plantegem fins que punt estes habilitats socials es poden educar o inculcar en alumnes com els nostres que presenten un maneig emocional més deficitari que la resta de companys d'aula, en un moment en què molts dels pares i docents considera bàsic el domini d'estes habilitats per al desenrotllament evolutiu i socioemocional dels seus fills i alumnes.

Les diferents reunions mantingudes al llarg d'este període amb docents i famílies han servit també per a aclarir i coordinar aspectes relacionats amb la manera i forma d'introduir les activitats per a la millora de les habilitats socials en l'aula. No ho hem plantejat com dos alumnes que de forma separada treballen individualment este tipus d'activitats, sinó que la proposta ha sigut fer participe al grup aula en la majoria d'estes activitats.

 

Hem comptat amb la inestimable ajuda de les tutores que han aportat la seua valoració inicial en cada un dels casos, així com la descripció de l'evolució que en els diferents àmbits amb treballat els nostres alumnes Maria i Joan.

 

 

Hem de tindre present que en la majoria de les ocasions les puntuacions obtigudes pels alumnes no sempre arrepleguen el grau de participació i implicació dels alumnes, l'atenció prestada en l'aula o inclús la predisposició cap a l'aprenentatge.

 

Les activitats exercides per Maria i Joan les valorem de forma positiva quant a l'adaptació social i acadèmica, ja que hem observat que, en certa manera, han facilitat la reflexió i el pensament. Este treball escolar i el desenrotllament de les mencionades activitats han requerit i necessitat  l'habilitat d'emprar i regular emocions per a facilitar el pensament, incrementar la concentració, controlar la conducta impulsiva així com, en algunes ocasions, reduccions dels nivells i condicions estressants. Observem que s'ha produït un increment en la motivació intrínseca dels alumnes per a realitzar el seu treball escolar.

Creiem interessant destacar que per a facilitar la interacció social i la millora d'habilitats socials es requerix potenciar i establir relacions amb iguals i professors, per això pensem que per a millorar la comunicació i les relacions, les habilitats emocionals juguen un paper crucial en la facilitació d'esta interacció social.

Els efectes específics o beneficiosos de l'educació de les habilitats socials comporten resultats com ara (Vallés & Vallés, 2000):

a) Millora de l'autoestima i l'autoconcepte que repercutix en el nivell de les habilitats socials i en les relacions interpersonals satisfactòries,

b) Menor conducta antisocial o socialment desordenada i disminució de pensaments autodestructius disminució en l'índex de violència i agressions,

c) Menor nombre d'expulsions de classe, menor risc d'inici en el consum de drogues, millor adaptació escolar, social i familiar, i

d) Millora del rendiment acadèmic.

 

En el cas que ens ocupa, podem afirmar que s'ha produït una millora molt sensible del rendiment acadèmic d) en les matèries de llengua en el cas Maria i de Matemàtiques en el cas de Joan. Esta millora està motivada per l'interés mostrat pels dos alumnes, per la introducció i proposta d´activitats en habilitats socials, i per les tutores, ja que s'ha notat la implicació personal desenrotllada per estes.

Un aspecte satisfactori ha sigut la millora temporal de les relacions interpersonals a) amb els companys d'aula. Aspecte que es veu reflectit en les relacions que ara mantenen els dos alumnes. En algunes de les activitats Maria i Joan han tingut l'opció de poder realitzar les activitats de forma monitoritzada. Amb Joan no va haver-hi problemes, la col·laboració oferida pels dos companys que es van oferir de forma voluntària per a ajudar en diferents ocasions al Joan va ser molt positiva, ja que, encara que al principi es van produir discrepàncies es van solucionar de forma efectiva. No va succeir el mateix amb la monitorització que va rebre Maria fins amb tres companyes diferents. Les dos primeres que van estar en un principi ajudant-la no van aconseguir connectar de forma positiva, i es van produir baralles i fortes discussions, no així amb la tercera, que va assumir les diferències millorant així la relació i la seua comunicació en el desenrotllament de tasques diàries. 

                                

Hem de recordar que l'aprenentatge de les habilitats emocionals comença a casa i els xiquets entren en el sistema educatiu amb diferents nivells emocionals. Per esta raó, el docent s'enfronta no sols a ensenyar sinó, en molts casos, a transformar les capacitats emocionals o les deficiències afectives (Extremera i Fernández- Berrocal, 2004) dels seus alumnes. Com a conseqüència, cada vegada és més necessari desenrotllar les competències emocionals del professorat no sols per a afavorir l'aprenentatge de l'alumnat, sinó també a fi de promoure el seu benestar i rendiment laboral (Palomera, Fernández-Berrocal i Brackett, 2008).

Juana, la meua tutora, i Psicòloga del centre social “Gastón Castelló” Ayuntament d´Alacant, des del moment que vaig començar les pràctiques va fer el màxim posible per integrar-me en el centre social de la manera més natural possible. Considere que esta ràpida integració en el centre va facilitar la relació i comunicació amb la resta de professionals que formen part del mateix (Psicòlogues, Treballadores socials i Educadores). La meua tutora m'ha orientat en tot moment en la presa de decisions, en les dificultats i les solucions que han anat sorgint al llarg del projecte. També m'ha ajudat en l'elecció d'estratègies i tècniques per a treballar amb els alumnes, així com en les entrevistes i materials utilitzats amb les famílies. En tot moment la comunicació amb la meua tutora ha sigut satisfactòria i altament estimulant.

 

M'ha paregut que la tutoria en pràctiques és un element bàsic per a l'acostament i aprenentatge de la professió, en les seues distintes formes (acadèmica, personal i professional) totes elles complementàries. Pense que ha sigut una activitat de caràcter formatiu que incidix en el desenrotllament integral dels estudiants universitaris en la seua dimensió intel·lectual, acadèmica, professional i personal; esta activitat s'exercix al llarg d'un semestre, i personalment, pense que ha propiciat i facilitat el procés maduratiu, a través del qual la meua tutora m'ha facilitat l'obtenció i processament de la informació correcta sobre els casos treballats i el seu entorn, dins d'uns plantejaments intencionals de presa de decisions raonades.

Seria convenient que els esforços de futurs treballs i projectes se centraren a desenrotllar programes que permeten desenrotllar prompte les habilitats socials en els estudiants d'Educació Infantil i Primària, no hem d'oblidar el paper de l'entorn escolar, que es configura com un espai molt important de socialització; el paper i protagonisme necessari del professor com a educador social i comunicador d'habilitats socials ja que es convertix en el referent de l´alumne quant a actituds i comportaments, i un tercer aspecte crucial, és el que a assenyalat Terol (2000), que fa referència a factors que dificulten la situació, com el buit de formació del professorat i finalment, la falta de materials aplicables en l'aula.

Alguns dels programes relacionats amb la millora d'habilitats socials que s'han publicat a Espanya, i ens pareixen interessants, són els següents:

-         Programa S.I.C.L.E. (Vallés, 1999)

-         Programa d'Educació Emocional (Traves-te, 1999)

-         Desconeix-te a tu mateix (Güell i Muñoz, 2000)

-         Programa per al desenrotllament i millora de la intel·ligència emocional (Espill, García-Salmons, Vicente, 2000)

-         Programa “Sentir i Pensar” d'intel·ligència emocional (Ibarrola i Delfo, 2003)

La majoria d'estos programes contenen activitats dirigides a l'adquisició de consciència sobre les habilitats socials, les emocions i el control de les mateixes, així com a incrementar l'autoestima dels estudiants i a ampliar el seu repertori d'habilitats de solució de problemes. Per això, seria convenient orientar futurs projectes cap als beneficis potencials de la inclusió de les habilitats socials de forma regulada en el sistema escolar, en forma de programes d'entrenament, que permeten la prevenció de problemes escolars diversos als que subjau un clar dèficit en habilitats emocionals, sense oblidar el paper fonamental de la família en tot este procés (Jiménez & López-Zafra, 2007).

 

És necessari desenrotllar programes que impliquen al professorat de manera que puguen completar la seua formació en habilitats socials i tindre els recursos necessaris per a afrontar els esdeveniments estressants que tenen lloc durant l'exercici de la seua labor professional.

Consells per a les famílies

1.      Procurar motivar a la Maria i el Joan per a la realització d’alguna activitat extraescolar, principalment de caràcter grupal per la pràctica de les seves habilitats socials,  organitzant el seu temps lliure i rescatant aquelles coses que a ella li agraden més de fer (música, dibuix, esport, dansa...). Això l’ajudarà a fer amics i a practicar la comunicació. Si es tracta d’alguna activitat física, s’hi pot sentir molt a gust.

2.      La Maria i el Joan tot tenen una amplia gama d’actituds positives i capacitats. És important no perdre això de vista i recordar que necessiten jugar, enfadar-se, reconciliar-se, experimentar... en definitiva, viure una infància plena.

3.      La família és el context més proper i més natural dels alumnes, i per aquest motiu disposen d’un gran potencial comunicatiu per explorar mitjanant la relació ja sigui dins mateix de l’espai familiar o amb altres famílies, i d’aquesta manera ajudar-los a comunicar-se.

4.      S´ha d´utilitzar molt els reforços positius, en un exercici de fer-los sentir més segurs, i de la mateixa manera, deixar-los escollir i prendre decisions dins l’àmbit domèstic que poden fer-los més autònoms.

5.      La família ha de recolzar la consecució dels objectius del programa d'intervenció, sobretot aquells destinats a la millora de la comunicació i la socialització.

6.      És important treballar les activitats d´adquisició  d´habilitats socials a través de les activitats proposades en col.laboració amb la familia que impliquin relacionar-se amb altres famílies, veïns, amics...

7.      Les experiències d'oci han de ser riques i variades per a no caure en la monotonia i ajustar-se al ritme maduratiu dels alumnes. Serà important satisfer gustos, interessos i inquietuds dels alumnes.

Pensem que és important recordar a les famílies la necessitat que oferisquen afecte incondicional als fills i filles i, al mateix temps mantinguen un equilibri amb la posada en marxa de normes clares. Per tant, el paper de la família és insubstituïble i s'han d'oferir orientacions per a exercir amb seguretat el seu paper.

Recordar que l'educació perfecta no existix, sobretot si la considerem com un conjunt de normes utilitzades com una recepta. A més, no hi ha un xiquet o xiqueta igual a un altre, ni tan sols en la mateixa família, així que més que “fórmules màgiques”, podem disposar de guies per a orientar-nos en situacions diverses.

En l'educació quotidiana dels fills és important ser espontanis. La intuïció és necessària perquè són les famílies els que coneixen millor als seus fills i filles i el mode d'ajudar-los. En este sentit, l'empatia permet entendre els motius que tenen per a actuar en una determinada situació i, des d'ací, se'ls pot ensenyar, per exemple, a saber posar-se en el lloc del un altre.

La coherència també és important (un ha de creure allò que vol ensenyar), ja que la contradicció entre el que es diu i el que es fa invalida La norma. Per a això, les famílies han d'actuar amb seguretat i sense contradiccions, sobretot amb un estil de comportament amb què els fills i filles s'identifiquen i imiten. No es tracta d'ensinistrar-los o convertir-los en quelcom que desitgem, sinó que es tindrà més èxit si s'els ajuda a descobrir les seues capacitats, personalitat...

Quan es parla d'estil educatiu assertiu, es vol dir que les relacions familiars estan presidides pel respecte mutu i la cooperació. Els pares i les mares consideren que es poden equivocar en les decisions com qualsevol ser humà. Busquen i potencien que els fills i filles puguen aprendre autònomament i que traguen el millor de si.

 

Les característiques principals d'este estil són:

 

- Posar normes clares i adequades a l'edat

- Fer ús del reforç verbal positiu

- Estimular l'autonomia i independència

- Usar el diàleg i la negociació

- Ensenyar a dir que “no”

- Potenciar el valor d'un mateix (autoestima)

- Transmetre el sentit de la responsabilitat

- Ensenyar a prendre decisions

- Potenciar la socialització

- Mostrar respecte a les normes

 

Les famílies que desenrotllen un estil educatiu assertiu ensenyen als seus fills el sentit de responsabilitat perquè assumisquen les conseqüències dels seus actes. Els induïxen habilitats socials de treball en equip i, així, aprenen actituds de cooperació, de presa de decisions i respecte per les regles. Tot això basat en el suport afectiu i la confiança mútua.

 

Consells per als mestres

1.      El psicopedagog és un aliat. Pot ajudar al mestre i resoldre dubtes. És el suport necessari per a fer més fàcil la tasca educativa.

2.      La Maria i el Joan tenen necessitats educatives especials com tots els alumnes, en la diferencia està la grandesa de l’aula.

3.      Els alumnes de l’aula són vitals per a l´adaptació de la Maria i el Joan, són els seus companys, amb els que es relacionarà de tu a tu i amb els que compartirà les estones de joc. 

4.      L’atenció individualitzada és necessària, però abusar-ne ens pot portar a separar a la Maria i el Joan de la resta del grup-classe sense necessitat.

5.      Adaptar els espais i les activitats no és l’única opció ni solució, cal un treball global i en equip per aconseguir els resultats esperats. Una adaptació basada només en al simplificació d’activitats i continguts no tindrà èxit a llarg termini ja que, a poc a poc, anirem perdent nivell acadèmic.

6.      Cal mantenir una mateixa línia educativa amb tots els professionals que treballin amb la Maria i el Joan. Tots els recursos que s’utilitzin hauran d’estar planificats  i  consensuats a nivell d’equip docent.

7.      S’han de donar oportunitats perquè pugui adquirir habilitats socials i comunicatives.

8.      Estimular el seu aprenentatge, les seves habilitats socials i el seu desenvolupament com a persona autònoma ha de ser el principal objectiu de l’activitat educativa, inclòs per damunt dels objectius curriculars.

9.      L’actitud positiva és la clau d’un aprenentatge agradable per a ells, i per la pròpia tasca educativa.

10.   S’ha de vigilar de no anar massa ràpid en donar les instruccions. Fer ús de la pissarra per deixar constància escrita del que es demana ( per exemple el pla de treball).

11.   Tenir a la vista un horari molt clar que l’ajudi a anticipar el que vindrà en cada moment i anunciar al final de cada sessió quines seran les tasques de la sessió següent (matèries, continguts, activitats, controls, quin serà el nou tema a treballar,etc). 

12.   Cal dedicar temps a la formació permanent, sempre que sigui possible, per a dur a terme, amb coneixement, les estratègies d'intervenció educatives i el desenvolupament de totes les potencialitats i capacitats que apunten la Maria i el Joan.

13.   La relació família/escola la pot dur a terme el tutor, assessorat en tot moment per nosaltres, els psicopedagogs. En alguna ocasió fins i tot pot programar-se alguna reunió conjunta (tutor - psicopedagog – família). Com a psicopedagogs ens podem reunir amb la família per orientar i ajudar en la evolució i progressió dels alumnes.

 

Priorització de contiguts

La priorització de continguts es donarà en les dues àrees bàsiques on trobem dificultats (l’àrea de llengua i la de matemàtiques) i a més, de forma transversal treballarem la socialització i comunicació de la Maria i el Joan com a contingut bàsic. Aquesta priorització dels continguts està en funció de les dificultats que presenten la Maria i el Joan.

 

Maria presenta els següents trets de personalitat:

 

Maria quan s'expressa improvisa, no pensa el que es vol dir en la majoria de les ocasions. Demostra habitualment que té prejuís respecte dels altres. No capta idees, només tics, repeticions. De vegades, quan es troba entre companys, demostra distanciament i fredor, o simula actitud d'escolta.

De vegades parla malament dels seus companys, els insulta i rebutja, infravalorant-los.

A vegades s´automargina en activitats grupals i en el pati. Li costa iniciar interacció amb altres persones.

 

Joan presenta trets de timidesa i falta de caràcter:

 

No sap què dir davant de certes persones. Té dificultat per a parlar de temes generals o intranscendents.

Es bloqueja al preguntar o respondre. No es mostra capaç d'afirmar i defendre els seus propis drets, i expressar sentiments, pensaments, conviccions o desitjos.

No demostra confiança en les pròpies capacitats, espontaneïtat, fermesa i obertura cap als altres.

Li costa molt expressar les seues opinions, desitjos, sentiments, peticions, realitzar peticions, dir no, donar i rebre alabances.

Per tot això es planteja treballar amb Joan i Maria activitats per a millorar les seues Habilitats socials.

 

 

Socialització i Comunicació: en aquest cas és necessari que la Maria i el Joan s’adonin de la importància de poder-se comunicar amb els altres i com aquest fet facilitarà la seva integració i farà que se sentin més còmodes en altres ambients que no siguin el de casa. Treballarem amb el alumnes les normes socials de conducta en un diàleg i la comunicació no verbal. Juntament amb la comunicació també hauríem de treballar les normes de conducta a l’aula. Ens proposarem treballar bàsicament:

 

-     Interès per participar i expressar-se amb claredat i bona pronuncia.

-     Anàlisi crítica d’un missatge escoltat.

-     Interès i respecte per les intervencions dels altres.

-     Utilització del llenguatge com a eina de comunicació amb els iguals.

-     Millora del seu nivell comunicatiu.

-     Increment de la iniciativa en les relacions amb iguals.

-     Potenciació de la interacció amb les persones.

-     Millora de les seves habilitats comunicatives.

Àrea de llengua: En general, haurem de treballar la llengua com una eina de comunicació, representació, aprenentatge i transmissora d’idees i sentiments.

 

Lectura i comprensió

-       Comprensió d’informacions escrites habituals a classe, l’escola i la vida quotidiana.

-       Utilització d’estratègies que afavoreixin el procés de comprensió lectora.

-       Respondre preguntes que comportin la reelaboració a partir d’un text.

-       Recerca d’informació en llibres i enciclopèdies i utilitzar Internet per buscar informació: cercadors, adreces, captar informació, seleccionar-la i organitzar-la.

-     Utilització d’estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).

-     Lectura, comprensió i anàlisi guiada d’informacions  i relats procedents de documents audiovisuals i mitjans de comunicació.

-     Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratègies lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge literari: derivació, composició, sentit figurat, interpretació de locucions, frases fetes o refranys.

-     En la mesura del possible (prioritzant primer la resta de continguts) treballarem la lectura en veu alta, fer atenció a la pronunciació, al to de veu i a l’entonació perquè tots ho entenguin. Saber que cada tipus de text demana una entonació i un ritme diferent.

 

Escriptura

-       Expressió d’idees en esquemes o imatges per tal d’aplicar un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, escriure, revisar, valorar i refer.

-       Utilització de recursos per corregir un text propi o d’altres.

-       Valoració dels propis avenços, consciència de les mancances i confiança en les millores.

-       Consciència de les diferències entre els textos segons l’àrea específica.

-       Escriure textos de tot tipus per expressar sentiments, emocions, estats d’ànim o records.

-       Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses com receptes, entre altres.

 

Expressió oral (parlar i conversar)

-       Participació activa i col·laborativa en interacció amb el grup o amb el mestre, en qualsevol situació comunicativa de l’aula i l’escola, tant les referides a gestió, organització, discussió de problemes que sorgeixen en el dia a dia i explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d’ensenyament i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacció oral ( tons de paraula, to de veu, ritme).

-       Exposició de temes de manera ordenada i comprensible. Participació activa en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats.

-       Producció de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de temes), amb preparació prèvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulació, suports visuals).

 

Coneixements del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

-     Coneixement de la manera d’organitzar un text segons si és una explicació, una notícia, una recepta, una instrucció o alguna altra tipologia. Pràctica amb totes les tipologies.

-     Aplicació de tots els recursos que s’ofereixen a l’aula per millorar el treball escrit personal: consulta al diccionari o a algún altre, llibreta personal, memorització, o bé orientar-se a partir del coneixement de la llengua (analogia, família de paraules).

 

Àrea de matemàtiques: La priorització de continguts ha d’estar encaminada a reforçar els coneixements apressos i no oblidar-los. En quant a la resolució de problemes, no sap com operar, com transcriure la informació per saber què es demana al problema i quines operacions els cal fer. Per tant no parlaríem únicament de problemes lògico-matematics, sinó també lingüístic-comprensius, ja que presenta una mancança de coneixements de certs termes lingüístics en què es plantegen els problemes. Per tant, cal treballar la representació de l’enunciat del problema en la memòria, els coneixements bàsics sobre la resolució de problemes (patrons i esquemes principals), el reforç dels conceptes matemàtics bàsics que ens permetran entendre el problema i, sobretot, la lògica del problema.

 

Resolució de problemes

-       Estimulació de la comprensió del significat més que la mera repetició del contingut.

-       Percepció de l'ús dels matisos semàntics i sintàctics del llenguatge després de llegir diferents enunciats de problemes i textos.

-       Presa de notes i recollida de les dades significatives de l’enunciat llegit, per a identificar els detalls narratius rellevants d’un problema.

-       Planificació, direcció i revisió dels passos que condueixen a una comprensió efectiva dels enunciats i textos.

-       Retroalimentació en els processos de comprensió,  centrar la retroalimentació del professor en aquestes estratègies i en la valoració de les dades importants de l’enunciat del problema.

-       Treball dels conceptes de causa, efecte i seqüència, elements necessaris per a entendre l’enunciat d’un problema.

-       Identificació de les relacions entre les diferents idees contingudes en l’enunciat: reconèixer i interpretar les següents estructures expositives que podem trobar en un problema: descripció, agrupació, causa i efecte, aclariment i comparació.