Reflexions

Limitacions i avantatges trobades en la realització d'este projecte.

Una de les dificultats què he trobat ha sigut la tardança per part de la mare de Maria per a poder entrevistar-me amb ella, i poder explicar-li les característiques del projecte i la necessitat buscar el compromís de les famílies per al desenrotllament del procés. L'entrevista es va arribar a demorar fins a dos setmanes, però, finalment va poder realitzar-se.

En primer lloc, este tipus de processos requerix temps i reflexió , i pense que no es tracta de voler córrer o voler comprendre molt, sinó de disfrutar de l´oportunitat de treballar per a la construcció d'unes condicions que facen la tasca psicopedagògica més adequada i justa per als  alumnes amb què treballem, i al seu torn, més satisfactòria per als professionals que es dediquen a ella.

 

Al començament del projecte nostra intenció ha sigut acostar-nos a un millor coneixement de la institució escolar, col·laborar en la mesura que siga possible amb el professorat, realitzar un acostament i avaluació dels nostres dos alumnes, elaborar programes específics per a l'acompanyament i l'orientació escolar, ajudar i assessorar en moments crítics i realitzar una orientació individualitzada.

 

El desenvolupament d´aquest projecte suposa l´observació i la implicació en l´organització de centre. Este és un factor clau per  conèixer la causa de determinades necessitats que presenta el seu alumnat o el mateix profesorat. Conèixer la estructura del centre serà esencial per orientar la intervenció del psicopedagog en el procés d´acompanyament escolar i per a millorar el funcionament i la qualitat de l´ensenyament.

El nostre centre és una entitat oberta i el que ens interesa és que evolucionen cap a una estructura i un funcionament més adient a les exigències de l´alumnat. La mateixa integració dels alumnes amb necessittats educatives especials fa que la majoria dels centres educatius es plantegin d´introduir canvis per poder ajustar-se a les necessitats que aquests alumnes presenten. Per tal d´integrar als alumnes amb dificultats intel.lectuals, els centres han de reflexionar per a efectuar canvis en les dinàmiques de coordinació entre professorat tutor i de suport, canvis d´actituds i de valors, etc.

Abans de començar, ens ha costat posar-nos d'acord en l'horari de les reunions de coordinació, a causa de la diferència d'horaris dels docents i a les diferents activitats de formació que s'estan duent a terme en el centre (cursos TIC i cursos de formació en Anglés per al professorat). Hem tractat sempre de consensuar totes les actuacions a portar a terme per tal de poder fer una actuació coordinada.

Les reunions, generalment, han estat ben preparades amb les persones que les portin (tutor, cap d’estudis, coordinadors, psicopedagog) evitant que totes es polaritzin en relació a aquests alumnes sense aportar actuacions.

Al centre educatiu s´ha de consensuar pautes d’actuació, Plantejar-se uns objectius mínims i assumir tots els compromisos per part del claustre, Utilitzar tècniques metodològiques de construcció de casos, aclarir les diferents responsabilitats de cadascú (tutor, cicle , especialistes.) i el que cadascú pot fer.

Entre els professors d'este centre  és necessari funcionar manera coordinada i coherent entre tot el professorat que intervé, alimentar la idea que es poden aconseguir canvis (per petits que siguin), mantenir una relació positiva amb la família, procurar que les normes i regles de funcionament siguin clares.

 

És important que el professorat participi en programes per a treballar aspectes específics, i a més conèixer la realitat social i si cal rebre formació, sobre els diferents models de relació social que tenen els alumnes fora de l’entorn escolar.

Des de la tutoria individual és important posar en pràctica el pla d'acollida amb "acompanyament" per a aquest alumnat i les seves famílies, marcar límits molt concrets, i justificats. Aquests límits han de ser fàcilment avaluables, Establir un espai setmanal de tutoria que ajudi a avaluar els compromisos, Valorar els aspectes positius individuals (petites coses), Elaborar un compromís amb l'alumne (contracte pedagògic),

L’equip docent és el marc on s’ha de consensuar totes les actuacions a portar a terme per tal de poder fer una actuació coordinada. Les reunions han d’estar ben preparades amb les persones que les portin (cap d’estudis, coordinadors, psicopedagog) evitant que totes es polaritzin en relació a aquests alumnes sense aportar actuacions.

En la metodologia diària de l´aula amb Joan i Maria s´han de tractar aspectes com:

·   Un clima afectiu i la suficient confiança perquè els alumnes acceptin i vagin interioritzant pautes de conducta i hàbits de treball.

·   L’adult acompanya a l’alumne en el seu itinerari educatiu des d’una atenció molt individualitzada.

·   Es busca aprendre mitjançant un ventall d´activitats estimulants.

·   Trobar l’equilibri entre una adaptació excessiva i la permisivitat sense límit.

·   S´orienta a aprendre a pensar en el propi futur

·   La interacció amb els companys és tan essencial com l’assoliment de continguts.

·   Tractar temes que responguen a les inquietuds plantejades per pares i docents

 

Pensem que un bon acompanyament promociona l'educació en valors de respecte i igualtat en la diversitat. Este será un dels aspectes destacables en l'aula, facilitant amb els continguts i les activitats exercides, la millora del clima escolar i els aprenentatges de destreses en la resolució pacífica de conflictes tant dins del centre escolar com en l'espai o esfera familiar.

Pensem que un bon acompanyament promociona l'educació en valors de respecte i igualtat en la diversitat. Este será un dels aspectes destacables en l'aula, facilitant amb els continguts i les activitats exercides, la millora del clima escolar i els aprenentatges de destreses en la resolució pacífica de conflictes tant dins del centre escolar com en l'espai o esfera familiar.

Estem realitzant l'acompanyament amb dos xiquets de quint d'eduació primària. Els noms que utilitzarem al llarg del present projecte per a referir-nos a ells seran ficticis, a partir d'este moment ens referirem a ells com Joan i Maria.

El seguiment d'estos dos alumnes també pretén previndre l'Absentisme Escolar. L'accés a l'educació i a una escolaritat continuada és un dret de tots els xiquets i xiquetes que constituïx un factor essencial per a afavorir el principi general d'igualtat d'oportunitats, i compensar possibles desigualtats associades a situacions personals, familiars o socials.

Es considerarà que hi ha una situació d'absentisme escolar quan les faltes d'assistència a classes, sense justificar, al cap d'un mes siguen de cinc dies lectius en Educació Primària i vint-i-cinc hores de classes en Educació Primària, o l'equivalent al 25% de dies lectius o d'hores de classe, respectivament. Sense perjuí de l'anterior, quan segons el parer dels tutors o tutores i de l'equip docent que atén l'alumnat, la falta d'assistència al centre pot representar un risc per a l'educació de l'alumne o alumna, s'actuarà de forma immediata.

L'absentisme escolar és un problema en què confluïxen una varietat de factors de tipus familiar, escolar, i social fortament interrelacionats. La implicació i coordinació amb professors, tutors i agents socials és primordial per a donar solució als problemes d'absentisme escolar, que en molts casos és la base de l'abandó escolar, donant lloc en alguns casos a risc social i inclús conflictivitat tant en les aules com fora d'estes.

El procediment d'intervenció habitualment és el següent:

Inicialment intervé el centre educatiu. Els tutors i tutores de cada grup d'alumnes i alumnes portaran un registre diari de l'assistència a classe a fi de detectar possibles casos d'absentisme escolar i, quan este es produïsca, mantindran una entrevista amb els pares, mares o representants legals de l'alumnat a fi de tractar el problema, indagar les possibles causes del mateix i intentar obtindre un compromís d'assistència regular al centre.

En aquells casos en què la família no acudisca a l'entrevista, no justifique prou les absències de l'alumne o alumna, no es comprometa a resoldre el problema o incomplisca els compromisos que, si és el cas, haja assumit, el tutor o tutora comunicarà a la Direcció d'Estudis o Direcció Del Centre qui farà arribar per escrit als representants legals de l'alumnat les possibles responsabilitats en què pogueren estar incorrent. Igualment, ho comunicaran als Servicis Socials Comunitaris o, en tot cas, dels Equips Tècnics d'Absentisme Escolar.

Els Servicis Socials Comunitaris, determinaran les intervencions socials i familiars corresponents per a eradicar este o altres possibles indicadors de risc.

Dut a terme el protocol d'actuació, si no s'obtenen resultats positius, s'informarà la Comissió Municipal d'Absentisme Escolar, els que determinaran la derivació a les Administracions amb competència en Protecció, Fiscalia de Protecció de Menors i Servici de Protecció al Menor. Este òrgan disposa d'autonomia suficient per a determinar aspectes d'organització i funcionament, a fi de tindre un coneixement real i periòdic de la situació del Municipi per a proposar actuacions que més s'adapten a les circumstàncies de cada cas, en la resolució del mateix. Està format per representants de la Inspecció Educativa, Instituts de Secundària, Centres de Primària, AMPAS, l´equip d'Orientació Educativa, Benestar Social, Policia Local i Regidoria d'Educació.

 

La infància en si mateixa es constituïx com un grup vulnerable perquè depén de l'acció dels majors, del món adult, respecte al seu entorn per a sobreviure i, a més, està sotmesa a un procés evolutiu de creixement i maduració, al llarg del qual eixe estat de dependència adquirix diferents graus i matisos que exigixen atenció i acompanyament.

De vegades, més enllà del risc que sorgix d'eixe procés de desenrotllament, existixen al seu voltant un considerable nombre de situacions carencials i entorns nocius per al mateix, on els xiquets i xiquetes patixen les conseqüències de la vulnerabilitat

Que acusa el medi social i familiar de pertinença.

 

Per a aproximar-nos a una tipologia de les necessitats dels xiquets i xiquetes que són objecte de mesures protectores podríem identificar tres tipus diferents de necessitats:

 

1. Necessitats comunes a tots els xiquets i xiquetes:

Els xiquets i xiquetes que conviuen en un sistema familiar alternatiu tenen les mateixes necessitats que altres de la seua mateixa edat en l'àmbit físic, afectiu, social i cognitiu, amb la sola diferència del seu nivell maduratiu o de les seues característiques personals.

Estes necessitats, segons taxonomia del professor Félix López Sánchez  són :

 - Necessitats caràcter fisicobiològic:

- Necessitats cognitives:

- Necessitats emocionals i socials:

 

2. Necessitats derivades de la situació de desprotecció que va provocar l'actuació de l'Administració:

Els xiquets i xiquetes baix processos de protecció pública han patit les conseqüències derivades d'algun tipus d'incapacitat parental. Encara que hi ha casos on són els/es propis/es progenitors/es els que sol·liciten a l'Administració Pública que assumisca la guarda, la majoria de les vegades el que ens trobem són situacions de negligència, abandó o maltractament en les seues diverses manifestacions.

Així ens trobem amb necessitats que varien en funció de les circumstàncies de desprotecció viscudes —De la seua duració i intensitat— alhora que estan  interrelacionades amb variables d'índole personal —Vivències, capacitat de resiliència, etc.— I amb l'edat. És per això, que els efectes que tenen en l'àmbit físic, afectiu, social i cognitiu no són tipificables, ja que poden diferir en cada cas.

 

3. Necessitats generades per la intervenció de les institucions que exercixen la protecció:

Necessitats relacionades amb la separació del xiquet o xiqueta de la seua família. Fem referència a les pèrdues i adquisicions que el xiquet i la xiqueta experimenten en el circuit de protecció a la infància i que comporten el dit procés.

Les pèrdues no sols es referixen a la separació de les persones principals en la seua vida, sinó també a altres situacions socials i físiques a què també se senten vinculats/es:

• Allunyament del nucli familiar: encara que el xiquet o xiqueta no haja tingut unes condicions adequades en el seu llar, no obstant això és separat/da de tot allò que li és familiar, conegut, i que constituïx la principal font de seguretat i control

Sobre la seua vida.

• Allunyament del context psicosocial: el xiquet i xiqueta patix la separació d'aquelles persones a qui se sent vinculat/ a, tant persones adultes com altres xiquets i xiquetes.

• Distanciament del nucli cultural més ampli: el xiquet i xiqueta s'enfronten a un ambient en què hi ha diferents hàbits, rutines, normes, valors i costums de qualsevol tipus, des de les educatives i lúdiques fins a les religioses.

• Pèrdues successives, físiques i materials, per ingrés en centre residencial, canvis de mesures de protecció (acolliment, adopció, etc.)

Les adquisicions tindrien a veure amb tot allò que els xiquets i les xiquetes van incorporant en els seus processos de socialització davall el sistema de protecció:

• Habilitats, capacitats i comportaments derivats dels seus processos adaptatius a entorns convivencials, de dinàmiques grupals entre iguals i de les profecies autocomplides.

• Adquisició d'un llenguatge i un nivell de discurs propis de l'adultesa i inclús dels i les professionals del sistema d'atenció a la infància.

Necessitats específiques, derivades de la seua integració en un sistema familiar alternatiu:

• Estes necessitats apareixen de manera específica pel procés d'ajust entre el xiquet i la xiqueta amb el nou nucli de convivència familiar, així com amb l'entorn sociocultural i relacional més ampli, en el que va a haver de desembolicar-se diàriament. Ací situem també les dificultats que sorgixen en la seua relació amb el context d'origen i el seu passat immediat, i el mode d'aconseguir o no —Entre tants canvis i tan significatius— Donar continuïtat a la seua història personal com algú únic i irrepetible.

• Per això, més que parlar de les necessitats que puguen presentar estos xiquets i xiquetes, seria interessant plantejar algunes reflexions que tindran a veure amb la nostra intervenció i, com a conseqüència, amb la generació d'eixes noves necessitats o, al contrari en el millor dels casos, amb la minimització de les mateixes i de les seqüeles derivades del canvi. Es tractaria, per tant, d'anar superant el moment amb un clar guany produït por l'estabilitat aconseguida durant l'acolliment.

 

També és important considerar les qüestions següents:

• El nostre interés primordial ha de ser el d'aconseguir la satisfacció de totes les seues necessitats a través d'un procés de vinculació autèntica, de caràcter temporal o continuat, segons el cas, amb la família acollidora.

• Ajudar a mantindre aquells vincles afectius d'origen que els aporten estabilitat i que entenguen la seua compatibilitat amb les connexions afectives aconseguides, o possibles, en el nucli acollidor.

• Acompanyar els xiquets i xiquetes, així com a les seues famílies acollidores, al llarg de tot el procés d'acolliment, posant atenció als canvis d'actituds, crisi i conflictes.