Entrevista

Informació que pot ser rellevant per a dur  a terme l'Avaluació Familiar Inicial.

Entrevista que li hem passat a les mares de Joan i Maria:

1. Composició i estructura familiar

 

• Dades d'identificació (Membres de la família: data naixement, parentiu, ocupació).

• Membres de la família nuclear absents del domicili, motiu de l'absència, localització actual.

• Persones que viuen actualment amb les persones menors d'edat.

• Persones que exercixen de cuidadors principals dels xiquets, xiquetes o adolescents.

• Relació de les persones menors d'edat amb els seus pares, si estos no viuen en el mateix domicili.

 

2. Situació socioeconòmica de la família

 

• Característiques de la vivenda: Mobilitat residencial de la família i estabilitat de la residència actual. Característiques del barri en què residix la família, règim d'ús (propietat dels pares, d'altres familiars, lloguer, etc.), espai disponible i distribució del mateix (utilització de cada una de les habitacions, distribució dels membres de la família per a dormir, llits disponibles, etc.), seguretat de la vivenda, higiene, existència i estat dels servicis i equipaments

Bàsics (electrodomèstics essencials, bany equipat, aigua calenta, calefacció, electricitat o gas), existència i condicions del mobiliari essencial.

Higiene i carències i de què manera pot ajudar el col.legi.

 

• Situació laboral dels membres adults de la família: Adults amb i sense ocupació, treball exercit, existència de contracte i tipus, estabilitat de l'ocupació, horari laboral, baixes laborals significatives. En els casos d'adults sense ocupació, motivació i accions dutes a terme per a aconseguir-ho.

• Situació econòmica: Existència de deutes. Grau en què els ingressos permeten cobrir les necessitats bàsiques del xiquet, xiqueta o adolescent i el conjunt de la família. Adequació del maneig de l'economia familiar, i persones que s'ocupa d'això. Nivell d'autonomia de la família en l'àrea econòmica.

• Nivell educatiu/cultural dels figures adultes de la família: Nivell d'estudis aconseguits, capacitat de comprensió i expressió.

 

3. Situació personal dels membres de la família

• Salut física:

• dels pares/mares/tutors: Nivell de salut física, presència de deficiències o malalties d'origen i manifestació física que limiten el funcionament normal del subjecte. Abús de drogues, alcohol o fàrmacs. Història de la malaltia, tractaments, evolució i pronòstic. Repercussions de la malaltia en la vida del subjecte i de la resta de membres de la seua família.

Mètodes de planificació familiar.

• del xiquet, xiqueta o adolescent: Anamnesi (naixement, vacunacions, desenrotllament pondo-estatural, etc.). Situació pondo-estatural actual. Regularitat i adequació de les cures mèdiques. Existència de malalties físiques cròniques i/o severes, dèficits sensorials o motors que limiten la capacitat de la persona menor d'edat. Grau d'incapacitació.

Adequació de les cures físiques rebudes (alimentació, higiene, vestit, supervisió, hàbits de son, protecció dels perills, etc.), i existència de problemes de salut derivats de dèficits en tals cures. En cas d'existir problemes físics: inici i duració, existència de control mèdic, tractament requerit, etc. Conseqüències i/o repercussions en la resta de membres de la família.

Funcionament psicològic i comportamental:

• Dels pares/mares/tutors: Característiques del seu funcionament psicològic general (p.ex., capacitat de juí i raonament, maduresa mental, habilitats d'enfrontament i resolució de problemes, reaccions habituals davant de l'estrés, nivell de tolerància a la frustració, estabilitat i maduresa emocional, nivell de control dels impulsos, autoestima, capacitat per a mantindre relacions adultes, etc.).

• Del xiquet, xiqueta o adolescent: Adequació de la seua conducta en la llar i escola. Existència de problemes comportamentals (per exemple, conductes agressives cap a objectes o persones, hiperactivitat, impulsivitat, absentisme escolar, fugues, conductes delictives). Símptomes de possibles problemes emocionals (per exemple, baixa autoestima, intents/amenaces de suïcidi, canvis bruscos en l'estat d'ànim). Problemes de son, alimentació, control d'esfínters, etc

• Presència en els pares/mares/tutors o en els fills o filles de trastorns psicològics que limiten el seu funcionament normal, història del trastorn, tractaments, evolució i pronòstic.

Repercussions dels problemes psicològics i/o comportamentals en la vida del subjecte i de la resta de membres de la seua família

• Grau d'atenció per part dels pares/mares/tutors a les necessitats emocionals del xiquet, xiqueta o adolescent i a possibles necessitats tractament psicològic especialitzat.

 

4. Àrea escolar i situació cognitiva del xiquet, xiqueta o adolescent

 

• Història de l'evolució escolar del xiquet, xiqueta o adolescent des de l'inici de la seua escolarització.

Canvis de centres, motius. Evolució en el seu rendiment acadèmic i nivell d'aprenentatge. Assistència a l'escola. Existència de problemes en el desenrotllament cognitiu, causes d'eixos problemes, tractament rebut, evolució i pronòstic. Impacte d'estos problemes en les activitats habituals del xiquet, xiqueta o adolescent i la família. Grau de reconeixement per part dels pares de les necessitats educatives i d'estimulació cognitiva del xiquet, xiqueta o adolescent, grau de satisfacció de tals necessitats. Nivell de seguiment dels pares/mares/tutors de l'evolució escolar dels seus fills o filles, grau de col·laboració amb el centre escolar.

 

5. Relacions socials i oci

• Relacions socials dels pares/mares/tutors: Existència de persones amb què els pares/ mares/tutors mantenen relacions de proximitat i suport mutu, problemes en les relacions socials (aïllament, conflictivitat significativa), estabilitat de les relacions d'amistat, disponibilitat que els veïns, amics, etc. Tenen per a ajudar els pares/mares/tutors en moments de crisi, tipus d'ajuda que poden prestar-los, etc. Existència de relacions pertanyents a ambients marginals, delictius, etc.

• Relacions socials de les persones menors d'edat: Grau en què mantenen relacions socials amb altres xiquets, xiquetes o adolescents de la seua edat, contextos on açò es produïx (col·legi, carrer, activitats de temps lliure, etc.). Problemes en este àrea (aïllament, rebuig, agressivitat, etc.), possibles influències negatives de les amistats del xiquet, xiqueta o adolescent (adults o xics o xiques majors amb problemes o d'ambients marginals, relacions violentes i/o agressives). Supervisió per part dels pares/tutors de les companyies dels seus fills o filles. Reconeixement per part dels pares/mares/tutors de les necessitats socials dels xiquets, xiquetes o adolescents, i grau de satisfacció de les dites necessitats.

 

Si el menor assistix o no a un centre  juvenil i tipus d'activitats que realitza

• Oci: Ocupació del temps lliure per part dels membres de la família, realització d'activitats familiars conjuntes, participació dels pares/mares/tutors i els xiquets, xiquetes o adolescents en activitats socials organitzades

Qui fa les tasques amb el xiquet/a, qui li dedica temps

 

6. Història personal dels pares/tutors. Antecedents familiars.

• Característiques de les famílies d'origen dels pares/mares/tutors. Percepció dels pares sobre la qualitat de la relació que van mantindre amb els seus propis pares i mares, existència de figures adultes positives d'afecció durant la infància i adolescència, experimentació de situacions de desprotecció infantil (maltractament i/o abandó físic, maltractament/abandó emocional, abús sexual, etc.), activitats habituals desenrotllades en la infància, activitats habituals desenrotllades en l'adolescència.

 

7. Relació de parella

• Relacions de parella prèvies, estabilitat de les mateixes, motiu de finalització, existència de conflictes seriosos o violència. Estabilitat de la relació actual, repartiment del poder, conflictes habituals i forma de resoldre'ls, existència de problemes de violència, vinculació emocional en la parella, grau en què les necessitats afectives de cada un són cobertes per l'altre. Grau en què les dificultats de la relació de parella afecten o interferixen en la capacitat dels pares/mares/tutors per a atendre, cuidar i protegir als seus fills i filles. Utilització de les persones menors d'edat en els conflictes conjugals.

 

8. Relació pares/mares-fills

• Relació d'afecció:

• Existència de separacions pares/mares-fill/filla o esdeveniments importants per a la persona menor d'edat en la seua relació d'afecció. L'edat en el moment d'ocórrer estos successos.

Reacció del xiquet, xiqueta o adolescent.

• Manifestacions de l'afecció:

• Xiquets, xiquetes d'edats superiors a tres anys: Manifesta afecte cap als seus pares i mares i respon a les mostres d'afecte d'estos; busca el contacte (verbal, físic, visual, etc.) amb els pares i mares; busca o demana el suport o el consol dels seus pares i mares en els moments de dificultat, dolor, por, inseguretat, etc.; és reconfortat per estos; manifesta el seu desig de romandre junt els seus pares i mares.

• Característiques de la vinculació afectiva entre els pares/mares/tutors i els xiquets, xiquetes o adolescents. Descripció de la manera en què es mostren afecte en la interacció

• Percepció que els pares/mares/tutors manifesten cap als seus fills o filles.

• Creences i expectatives dels pares/mares/tutors cap als xiquets, xiquetes o adolescents: Grau en què els pares/mares/tutors mantenen unes expectatives adequades en relació a les capacitats (físiques, intel·lectuals, responsabilitats que pot assumir, etc.) i necessitats (atenció, estimulació, dependència/autonomia, etc.) dels xiquets, xiquetes o adolescents en funció de la seua edat.

• Creences i pràctiques de disciplina: Característiques de la disciplina utilitzada pels pares/mares/ tutors i nivell d'adequació de la mateixa.

 

9. Relació entre germans i germanes

• Comunicació existent entre els germans, existència de conflictes, victimizació d'algun germà o germana per un altre major, grau en què la relació fraternal suposa una font de suport o estrés per a les persones menors d'edat.

 

10. Fonts d'estrés en la família

• Existència de successos o situacions estressants en la família que obstaculitzen o interrompen els rols i activitats habituals de la família. Estil de vida caòtic o conflicte familiar continu.

•Canvis significatius en les rutines en un espai de temps relativament curt. Gravetat de tals successos i impacte sobre el funcionament de la família i, en particular, sobre la capacitat dels pares/tutors per a exercir adequadament el seu rol.

 

Fase 2

RECERCA DE FONAMENTS TEÒRICS I METODOLOGIES EN NECESITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Objectius:

 

●Recollir informació sobre els antecedents dels alumnes:

●Traduir eixes dades d'avaluació a un perfil de suports necessaris per a compensar o superar l'execució habitual d'un estudiant en aquelles àrees específiques en què existisquen carències

● Conèixer quines actuacions s’han fet fins ara a l’aula i al centre.

● Saber quina és la implicació de la família i quin coneixement tenen respecte a les seves necessitats

● Conèixer les variacions situacionals i temporals davant les diferents activitats que es desenvolupen a l’aula.

● Saber quina és la metodología que es desenvolupa a l’aula.

● Conèixer quins sons els recursos i les estratègies que es treballen a l’aula per atendre les necessitats dels l’alumnes.

● Saber quina és la realitat de l’alumne en l’àmbit familiar.

Activitats:

-Contacte amb la classe i coordinació amb els professors dels l’alumnes.

-Coordinació amb els professors del centre. Entrevista amb les famílies.

Instruments i/o estratègies:

  -Entrevista amb els professors dels alumnes i amb l´equip directiu del centre. Preparar prèviament l’entrevista amb les famílies i prioritzar la informació que volem recollir.

Fase 1

CONTACTE AMB ELS ALUMNES, PROFESSORS I PARES.

Objectius:

 ● Arreplegar i analitzar informació d'avaluacions multidisciplinàries (habilitats i limitacions adaptatives, característiques i necessitats físiques, metgesses i psicològiques; potencialitats i limitacions ambientals).

 ● Conèixer les característiques, motivacions, interessos i possibilitats dels alumnes.

● Saber quines són els interessos dels alumnes, i conèixer les seves llacunes i potencialitats.

● Conèixer les estratègies i formes de treball que han desenvolupat els alumnes amb els diferents professors  en l´últim curs.

● Saber quines són les relacions, els hàbits i gustos que mostren els alumnes a casa, i proposta d´estimulació família-alumne.

Activitats:

-Sessió xarrada-col·loqui amb els alumnes per a conèixer els seus gustos, interessos i necessitats.  

-Entrevista amb els professors que fins ara han treballat amb els alumnes.

-Reunió amb els pares dels alumnes.

Instruments i/o estratègies:

-Preparar prèviament sessió xarrada-col·loqui, l’entrevista i la reunió, i prioritzar la informació que volem recollir.

 

Tutora externa

  Tutora externa del centre de pràctiques

La persona que s´encarrega de tutoritzar el meu pràcticum és Juana, és Psicóloga funcionària de l´ajuntament d´Alacant. Desenrotlla la seua labor professional en el centre social 4 “Gastón Castelló”. Les funcions que habitualment desenrotlla, la meva tutora, en el centre social són:

 - Intervenció en totes aquelles situacions en què hi ha un perjuí per al menor que no aconseguix la gravetat suficient per a justificar la seua separació del nucli familiar.

- Emetre un informe de proposta de desemparament o guarda del menor que suposen l'assumpció de mesura de protecció (acolliment familiar o residencial) quan la gravetat dels fets aconsella la separació del menor de la família.

- Intervenció en aquells casos en què els menors ja estan en una mesura de protecció i els pares desitgen recuperar-los. Valoració de si és possible eixa reagrupació i intervenció familiar per al canvi necessari.

- Coordinació amb col·legis, IES, Servicis Psicopedagògic, etc.

- Coordinació amb centres de salut mental, USM/USMI, UCA, hospitals, etc.

- Coordinació i/o derivació amb altres organismes dependents o no de servicis socials: centres d'ocupació, associacions, recursos formatius, etc.

- Entrevistes familiars i/o individuals.

- Educació familiar a través d'intervencions individuals i familiars amb l'educadora familiar.

- Intervenció psicosocial: canvis en la dinàmica relacional i familiar, i intervenció psicològica individual.

Reflexions

Limitacions i avantatges trobades en la realització d'este projecte.

Una de les dificultats què he trobat ha sigut la tardança per part de la mare de Maria per a poder entrevistar-me amb ella, i poder explicar-li les característiques del projecte i la necessitat buscar el compromís de les famílies per al desenrotllament del procés. L'entrevista es va arribar a demorar fins a dos setmanes, però, finalment va poder realitzar-se.

En primer lloc, este tipus de processos requerix temps i reflexió , i pense que no es tracta de voler córrer o voler comprendre molt, sinó de disfrutar de l´oportunitat de treballar per a la construcció d'unes condicions que facen la tasca psicopedagògica més adequada i justa per als  alumnes amb què treballem, i al seu torn, més satisfactòria per als professionals que es dediquen a ella.

 

Al començament del projecte nostra intenció ha sigut acostar-nos a un millor coneixement de la institució escolar, col·laborar en la mesura que siga possible amb el professorat, realitzar un acostament i avaluació dels nostres dos alumnes, elaborar programes específics per a l'acompanyament i l'orientació escolar, ajudar i assessorar en moments crítics i realitzar una orientació individualitzada.

 

El desenvolupament d´aquest projecte suposa l´observació i la implicació en l´organització de centre. Este és un factor clau per  conèixer la causa de determinades necessitats que presenta el seu alumnat o el mateix profesorat. Conèixer la estructura del centre serà esencial per orientar la intervenció del psicopedagog en el procés d´acompanyament escolar i per a millorar el funcionament i la qualitat de l´ensenyament.

El nostre centre és una entitat oberta i el que ens interesa és que evolucionen cap a una estructura i un funcionament més adient a les exigències de l´alumnat. La mateixa integració dels alumnes amb necessittats educatives especials fa que la majoria dels centres educatius es plantegin d´introduir canvis per poder ajustar-se a les necessitats que aquests alumnes presenten. Per tal d´integrar als alumnes amb dificultats intel.lectuals, els centres han de reflexionar per a efectuar canvis en les dinàmiques de coordinació entre professorat tutor i de suport, canvis d´actituds i de valors, etc.

Abans de començar, ens ha costat posar-nos d'acord en l'horari de les reunions de coordinació, a causa de la diferència d'horaris dels docents i a les diferents activitats de formació que s'estan duent a terme en el centre (cursos TIC i cursos de formació en Anglés per al professorat). Hem tractat sempre de consensuar totes les actuacions a portar a terme per tal de poder fer una actuació coordinada.

Les reunions, generalment, han estat ben preparades amb les persones que les portin (tutor, cap d’estudis, coordinadors, psicopedagog) evitant que totes es polaritzin en relació a aquests alumnes sense aportar actuacions.

Al centre educatiu s´ha de consensuar pautes d’actuació, Plantejar-se uns objectius mínims i assumir tots els compromisos per part del claustre, Utilitzar tècniques metodològiques de construcció de casos, aclarir les diferents responsabilitats de cadascú (tutor, cicle , especialistes.) i el que cadascú pot fer.

Entre els professors d'este centre  és necessari funcionar manera coordinada i coherent entre tot el professorat que intervé, alimentar la idea que es poden aconseguir canvis (per petits que siguin), mantenir una relació positiva amb la família, procurar que les normes i regles de funcionament siguin clares.

 

És important que el professorat participi en programes per a treballar aspectes específics, i a més conèixer la realitat social i si cal rebre formació, sobre els diferents models de relació social que tenen els alumnes fora de l’entorn escolar.

Des de la tutoria individual és important posar en pràctica el pla d'acollida amb "acompanyament" per a aquest alumnat i les seves famílies, marcar límits molt concrets, i justificats. Aquests límits han de ser fàcilment avaluables, Establir un espai setmanal de tutoria que ajudi a avaluar els compromisos, Valorar els aspectes positius individuals (petites coses), Elaborar un compromís amb l'alumne (contracte pedagògic),

L’equip docent és el marc on s’ha de consensuar totes les actuacions a portar a terme per tal de poder fer una actuació coordinada. Les reunions han d’estar ben preparades amb les persones que les portin (cap d’estudis, coordinadors, psicopedagog) evitant que totes es polaritzin en relació a aquests alumnes sense aportar actuacions.

En la metodologia diària de l´aula amb Joan i Maria s´han de tractar aspectes com:

·   Un clima afectiu i la suficient confiança perquè els alumnes acceptin i vagin interioritzant pautes de conducta i hàbits de treball.

·   L’adult acompanya a l’alumne en el seu itinerari educatiu des d’una atenció molt individualitzada.

·   Es busca aprendre mitjançant un ventall d´activitats estimulants.

·   Trobar l’equilibri entre una adaptació excessiva i la permisivitat sense límit.

·   S´orienta a aprendre a pensar en el propi futur

·   La interacció amb els companys és tan essencial com l’assoliment de continguts.

·   Tractar temes que responguen a les inquietuds plantejades per pares i docents

 

Pensem que un bon acompanyament promociona l'educació en valors de respecte i igualtat en la diversitat. Este será un dels aspectes destacables en l'aula, facilitant amb els continguts i les activitats exercides, la millora del clima escolar i els aprenentatges de destreses en la resolució pacífica de conflictes tant dins del centre escolar com en l'espai o esfera familiar.

Pensem que un bon acompanyament promociona l'educació en valors de respecte i igualtat en la diversitat. Este será un dels aspectes destacables en l'aula, facilitant amb els continguts i les activitats exercides, la millora del clima escolar i els aprenentatges de destreses en la resolució pacífica de conflictes tant dins del centre escolar com en l'espai o esfera familiar.

Estem realitzant l'acompanyament amb dos xiquets de quint d'eduació primària. Els noms que utilitzarem al llarg del present projecte per a referir-nos a ells seran ficticis, a partir d'este moment ens referirem a ells com Joan i Maria.

El seguiment d'estos dos alumnes també pretén previndre l'Absentisme Escolar. L'accés a l'educació i a una escolaritat continuada és un dret de tots els xiquets i xiquetes que constituïx un factor essencial per a afavorir el principi general d'igualtat d'oportunitats, i compensar possibles desigualtats associades a situacions personals, familiars o socials.

Es considerarà que hi ha una situació d'absentisme escolar quan les faltes d'assistència a classes, sense justificar, al cap d'un mes siguen de cinc dies lectius en Educació Primària i vint-i-cinc hores de classes en Educació Primària, o l'equivalent al 25% de dies lectius o d'hores de classe, respectivament. Sense perjuí de l'anterior, quan segons el parer dels tutors o tutores i de l'equip docent que atén l'alumnat, la falta d'assistència al centre pot representar un risc per a l'educació de l'alumne o alumna, s'actuarà de forma immediata.

L'absentisme escolar és un problema en què confluïxen una varietat de factors de tipus familiar, escolar, i social fortament interrelacionats. La implicació i coordinació amb professors, tutors i agents socials és primordial per a donar solució als problemes d'absentisme escolar, que en molts casos és la base de l'abandó escolar, donant lloc en alguns casos a risc social i inclús conflictivitat tant en les aules com fora d'estes.

El procediment d'intervenció habitualment és el següent:

Inicialment intervé el centre educatiu. Els tutors i tutores de cada grup d'alumnes i alumnes portaran un registre diari de l'assistència a classe a fi de detectar possibles casos d'absentisme escolar i, quan este es produïsca, mantindran una entrevista amb els pares, mares o representants legals de l'alumnat a fi de tractar el problema, indagar les possibles causes del mateix i intentar obtindre un compromís d'assistència regular al centre.

En aquells casos en què la família no acudisca a l'entrevista, no justifique prou les absències de l'alumne o alumna, no es comprometa a resoldre el problema o incomplisca els compromisos que, si és el cas, haja assumit, el tutor o tutora comunicarà a la Direcció d'Estudis o Direcció Del Centre qui farà arribar per escrit als representants legals de l'alumnat les possibles responsabilitats en què pogueren estar incorrent. Igualment, ho comunicaran als Servicis Socials Comunitaris o, en tot cas, dels Equips Tècnics d'Absentisme Escolar.

Els Servicis Socials Comunitaris, determinaran les intervencions socials i familiars corresponents per a eradicar este o altres possibles indicadors de risc.

Dut a terme el protocol d'actuació, si no s'obtenen resultats positius, s'informarà la Comissió Municipal d'Absentisme Escolar, els que determinaran la derivació a les Administracions amb competència en Protecció, Fiscalia de Protecció de Menors i Servici de Protecció al Menor. Este òrgan disposa d'autonomia suficient per a determinar aspectes d'organització i funcionament, a fi de tindre un coneixement real i periòdic de la situació del Municipi per a proposar actuacions que més s'adapten a les circumstàncies de cada cas, en la resolució del mateix. Està format per representants de la Inspecció Educativa, Instituts de Secundària, Centres de Primària, AMPAS, l´equip d'Orientació Educativa, Benestar Social, Policia Local i Regidoria d'Educació.

 

La infància en si mateixa es constituïx com un grup vulnerable perquè depén de l'acció dels majors, del món adult, respecte al seu entorn per a sobreviure i, a més, està sotmesa a un procés evolutiu de creixement i maduració, al llarg del qual eixe estat de dependència adquirix diferents graus i matisos que exigixen atenció i acompanyament.

De vegades, més enllà del risc que sorgix d'eixe procés de desenrotllament, existixen al seu voltant un considerable nombre de situacions carencials i entorns nocius per al mateix, on els xiquets i xiquetes patixen les conseqüències de la vulnerabilitat

Que acusa el medi social i familiar de pertinença.

 

Per a aproximar-nos a una tipologia de les necessitats dels xiquets i xiquetes que són objecte de mesures protectores podríem identificar tres tipus diferents de necessitats:

 

1. Necessitats comunes a tots els xiquets i xiquetes:

Els xiquets i xiquetes que conviuen en un sistema familiar alternatiu tenen les mateixes necessitats que altres de la seua mateixa edat en l'àmbit físic, afectiu, social i cognitiu, amb la sola diferència del seu nivell maduratiu o de les seues característiques personals.

Estes necessitats, segons taxonomia del professor Félix López Sánchez  són :

 - Necessitats caràcter fisicobiològic:

- Necessitats cognitives:

- Necessitats emocionals i socials:

 

2. Necessitats derivades de la situació de desprotecció que va provocar l'actuació de l'Administració:

Els xiquets i xiquetes baix processos de protecció pública han patit les conseqüències derivades d'algun tipus d'incapacitat parental. Encara que hi ha casos on són els/es propis/es progenitors/es els que sol·liciten a l'Administració Pública que assumisca la guarda, la majoria de les vegades el que ens trobem són situacions de negligència, abandó o maltractament en les seues diverses manifestacions.

Així ens trobem amb necessitats que varien en funció de les circumstàncies de desprotecció viscudes —De la seua duració i intensitat— alhora que estan  interrelacionades amb variables d'índole personal —Vivències, capacitat de resiliència, etc.— I amb l'edat. És per això, que els efectes que tenen en l'àmbit físic, afectiu, social i cognitiu no són tipificables, ja que poden diferir en cada cas.

 

3. Necessitats generades per la intervenció de les institucions que exercixen la protecció:

Necessitats relacionades amb la separació del xiquet o xiqueta de la seua família. Fem referència a les pèrdues i adquisicions que el xiquet i la xiqueta experimenten en el circuit de protecció a la infància i que comporten el dit procés.

Les pèrdues no sols es referixen a la separació de les persones principals en la seua vida, sinó també a altres situacions socials i físiques a què també se senten vinculats/es:

• Allunyament del nucli familiar: encara que el xiquet o xiqueta no haja tingut unes condicions adequades en el seu llar, no obstant això és separat/da de tot allò que li és familiar, conegut, i que constituïx la principal font de seguretat i control

Sobre la seua vida.

• Allunyament del context psicosocial: el xiquet i xiqueta patix la separació d'aquelles persones a qui se sent vinculat/ a, tant persones adultes com altres xiquets i xiquetes.

• Distanciament del nucli cultural més ampli: el xiquet i xiqueta s'enfronten a un ambient en què hi ha diferents hàbits, rutines, normes, valors i costums de qualsevol tipus, des de les educatives i lúdiques fins a les religioses.

• Pèrdues successives, físiques i materials, per ingrés en centre residencial, canvis de mesures de protecció (acolliment, adopció, etc.)

Les adquisicions tindrien a veure amb tot allò que els xiquets i les xiquetes van incorporant en els seus processos de socialització davall el sistema de protecció:

• Habilitats, capacitats i comportaments derivats dels seus processos adaptatius a entorns convivencials, de dinàmiques grupals entre iguals i de les profecies autocomplides.

• Adquisició d'un llenguatge i un nivell de discurs propis de l'adultesa i inclús dels i les professionals del sistema d'atenció a la infància.

Necessitats específiques, derivades de la seua integració en un sistema familiar alternatiu:

• Estes necessitats apareixen de manera específica pel procés d'ajust entre el xiquet i la xiqueta amb el nou nucli de convivència familiar, així com amb l'entorn sociocultural i relacional més ampli, en el que va a haver de desembolicar-se diàriament. Ací situem també les dificultats que sorgixen en la seua relació amb el context d'origen i el seu passat immediat, i el mode d'aconseguir o no —Entre tants canvis i tan significatius— Donar continuïtat a la seua història personal com algú únic i irrepetible.

• Per això, més que parlar de les necessitats que puguen presentar estos xiquets i xiquetes, seria interessant plantejar algunes reflexions que tindran a veure amb la nostra intervenció i, com a conseqüència, amb la generació d'eixes noves necessitats o, al contrari en el millor dels casos, amb la minimització de les mateixes i de les seqüeles derivades del canvi. Es tractaria, per tant, d'anar superant el moment amb un clar guany produït por l'estabilitat aconseguida durant l'acolliment.

 

També és important considerar les qüestions següents:

• El nostre interés primordial ha de ser el d'aconseguir la satisfacció de totes les seues necessitats a través d'un procés de vinculació autèntica, de caràcter temporal o continuat, segons el cas, amb la família acollidora.

• Ajudar a mantindre aquells vincles afectius d'origen que els aporten estabilitat i que entenguen la seua compatibilitat amb les connexions afectives aconseguides, o possibles, en el nucli acollidor.

• Acompanyar els xiquets i xiquetes, així com a les seues famílies acollidores, al llarg de tot el procés d'acolliment, posant atenció als canvis d'actituds, crisi i conflictes.